És torn d’entrar de ple en la màgia funk, soul i r’n’b d’”Innervisions”, disc editat per la Tamla/Motown records el 1973 amb el que Steve Wonder confirmaria la seva enorme capacitat com compositor, intèrpret i productor musical.

Un disc que va arribar al nº 1 a les llistes de senzills, a la d’àlbums en general, a la de discos de música negra, a la de singles amb la classificació “adult contemporani” i a la de les llistes dels més venuts del pop a EEUU, confirmant aquest treball discogràfic com un dels més rellevants i comercialment més productius de la quarantena llarga de discos que porta editats l’americà.

Disc de 1973, “Innervisions” és el numero 20 de la història editorial de Steveland Hardaway Judkins, a qui tots coneixem com Stevie Wonder. Una trajectòria que començà el 1962 amb el disc –també de la Motown- anomenat “the jazz soul of little stevie” en el que un jovenet músic de 12 anys sorprenia a mig món amb el seu talent al piano; talent accentuat per la dificultat que comportava per la precisió a l’instrument el fet de ser cec des de la infància.

Vint-i-quatre premis grammy, (el nombre més alt de premis que té un artista viu fins la data), són alguns dels guardons que ha acumulat a casa Stevie Wonder junt als discos d’or i platí aconseguits gràcies a vendre més de 100 milions de discos; “Innervisions” és responsable de més de 10 milions d’aquests elapés.

Steve Wonder, editava el 1973 el que ha esdevingut un dels discos més influents del funk i del soul americà, tenint en ment que aquell disc havia de tenir una dosi extra de realitat en el seu apartat literari. Una realitat que durant els primers anys 70 als EEUU era realment complicada per la gent negra que vivia a Nord Amèrica.

Drogues, espiritualitat, ètica política, la innecessària vida de risc i perill dels negres a les ciutats; són temàtica recurrent en aquest disc, que només compta amb 9 pistes entre les quals destacar “too high”, “higher ground” o la cançó “golden lady”, totes elles de força cruesa dialèctica i esperit combatiu, no sempre present en els treballs del músic.

Pistes a més incloses en un disc, els crèdits del qual són d’impressió. I és que a la banda que completa el repartiment formada per gent com Malcolm Cecil, David T. Walker o Scott Edwards, trobam col·laborant en els cors de “living for the city” a tres de les veus més importants del soul dels 70 com són Minnie Riperton, Denice Wlliams i Syreet Wright.

Un total de 26 músics prengueren part activa de l’àlbum, essent però el propi Wonder el més prolífic del disc... Ell és responsable de la producció, arranjaments, baix, composició, bateria, teclats, harmònica, sintetitzadors, piano, cors i veu principal... un fet habitual en els discos d’aquest músic.

“Innervisions” és per tant un dels discos de música negra més importants de tots els temps, i és que a més de la música inclosa en ell, cal recordar que aparegué a través d’una de les grans discogràfiques de música soul i funk de la història,Tamla Motown, el segell que va apostar pel Wonder de l’anomenada època més clàssica d’entre les diferents visions que ha tengut el músic en base a la seva forma de fer cançons al llarg de la seva trajectòria

Els discos “Music of my mind”, “Talking book”, “Fulfillingness first finale” i el gran “Songs in the key of life”, completen aquesta etapa de sons soul i pop més clàssics que contribuirien a instaurar entre els elegits de la música moderna a Stevie Wonder.