Disc de la setmana
Brothers in arms
Dire Straits
Vertigo Records
1985

El 13 de maig de 1985 apareixia a les tendes el cinquè disc de la banda britànica Dire Straits, un àlbum editat per Warner Records als EEUU i per Vertigo Records a la resta del món. Un disc que en pocs dies es convertiria en l’elapé més important de la trajectòria del grup al capdavant del qual es trobava Mark Knopfler, un dels millors guitarristes de la història moderna.

Pensat com un disc de jazz-rock, amb sons atmosfèrics que recollien el millor de les tendències del pop que durant els 80 liderava les llistes d’èxits mundials, “brothers in arms”, va esdevenir (sense esperar-ho realment), un dels discos més venuts de la historia, arribant als 30 milions de còpies venudes.

Dades comercials a part, el fet és que el disc compta amb un llistat de riffs musicals que són part de la memòria col•lectiva. Sobretot, els que donen originalitat i frase sonora a les cançons “walk of life” i “money for nothing”.

Brothers in arms, no és un disc de pop, tampoc de rock i molt manco de rock, i precisament el divagar -estilísticament parlant- en el treball, acabà jugant a favor dels seus creadors, que aconseguiren tenir presència fins i tot al canal MTV, que ells mateixos criticaren junt Sting al tema “money for nothing”, el video clip del qual passarà a la història com el primer fet amb animació per ordinador (tot una fita per la tecnologia de l’any 1985).

Enregistrat als Air Studios propietat de George Martin (conegut com el cinquè beatle) a la illa caribenya de Monserrat, el disc compta amb una sonoritat musical escepcional, dotada d’un talent innat a les mans de Knopfler i la Gibson Les Paul que l’acompanya, tot i ser coneguda la devoció de Mark Knopfler per les Fender Stratocaster.

Cents de proves microfòniques per aconseguir el so que després fou tot un estàndard de la música, serien responsables de donar de sí la consecució d’algunes de les grans melodies que copsaren l’interès musical del públic dels 80. “Walk of life” o “why worry”, són un bon exemple d’això.

Aquest, és amb creus, un dels millors discos de la banda sorgida a finals dels 70 a Anglaterra, que suposà la consagració com súper banda de música que sabia combinar talent compositor amb el mainstream musical regnant a l’època.