Col·leccionable
Col·leccionable dedicat al naixement del tweepop a Mallorca. No té altre nom més que Redpoppy, quartet inquer que posteriorment es rebatejava com The Aprons. Emmirallats en el so anomenat tweepop, C86, indie pop o jangle pop, de cases com el referenciat segell de Bristol Sarah Records. Foren precursors d'aquell so, els primers i dels únics a l'època a reivindicar-lo des de l'arxipèlag, en paral·lel a referents estatals com Le Mans. Posaríem la mà al foc, que en aquells anys, era el 1994, els inquers degueren ser els primers de l'Estat a reivindicar una de les referències de Sarah, The Sea Urchins, fent una versió, com també en farien de Luna i més endavant de Belle and Sebastian.Com a Redpoppy varen fer dues maquetes reconvertits ja en The Aprons, dues més.Eren els germans Simó i Antoni Reus, responsables del fanzine April Eyes, mític i seminal a l'època, a més de Joan Reynés i Núria Mestre. Venien de fer noise com Nuevas Criaturas i L'Encruïa.Tant en una pell com en l'altre, els anys de Redpoppy o The Aprons es convertien també en seminals i mítics per a una història que esdevenia un tresor local que va despuntar poc més enllà de la mar i que després evolucionaria en el que són Marlovers.Sonen:
Col.leccionam un nom propi: una creació única, mereixedora de traspassar tant l'homenatge a Deià que representa com també el microcosmos familiar. El 2022 fa 45 anys de l'autoedició d'"El Olivo" Bass Drums, 1977, la creació poètico-musical, orgànica i viva, de la mà de l'escriptor Robert Graves i el seu gendre aleshores, el músic català Ramon Farran, i amb qui era la seva dona, Lucia Graves. És la creació de l'univers únic deianenc, fa quatre dècades, a Ca n'Alluny.
Farran els va conèixer després de venir a Mallorca el 1957 amb el seu inseparable Tete Montoliu qui evidentment també apareix en el disc per fer de grup de jazz de l'Hotel Formentor, després de voltar pels Estats Units.Després d'aquells anys lluminosos a Mallorca, aquest 2022 ha retornat a viure-hi, a Sóller. Ha tornat, en part, per retornar el regal que li va fer Robert Graves a mitjan dels anys 60, previ a "El Olivo", i musicar l'obra poètica seva que li va llegar. En conversam fent el cafè, convidats a ca seva.Sonen:
Des del "The Inner Light" dels Beatles, de la connexió directa entre George Harrison i el margalidà Joan Fornés, passant pel microcosmos hippie viscut a Formentera a finals dels seixanta, amb alguns dels seus baluards -Pink Floyd, King Crimson o Joni Mitchell- o pel "Bitches Brew" de Miles Davis, no menys revelador amb l'obra del psicodèlic deianenc Mati Klarwein, fins arribar als nostres dies, amb inspiracions illenques contemporànies com la de Cigarettes After Sex i l'eivissenc Can Mortera o el manacorí Toni Llull com a noms de cançó. Una petita col·lecció de títols internacionals d'inspiració illenca
30 anys deLa rueda de la fortunade La BúsquedaCol·leccionam i celebram amb Xisco Albéniz, ànima de La Búsqueda, algunes de les millors cançons del segon disc dels mallorquins, publicat fa 30 anys per DRO-3 Cipreses, el 1991 títols com Toda mi alma i del qual estrenam una versió 2.1.La rueda de la fortuna és la producció més comercial del grup, d'acord amb l'estètica que imposava el mercat, i de la qual els autors sempre han renegat. Disc produït per Eugenio Muñoz, productor de moda i conegut popularment com Dr. Flanger per l'ús i abús d'efectes modulars. Entre els seus crèdits hi figuren el percussionista cubà Tito Duarte, un trompetista de Tom Jones o la secció de cordes de l'orquestra de Ràdio i Televisió Espanyola.Conversam d'això i de com Volver és un cançó manllevada, però amb consentiment, a la banda militar del front sahrauí i de la qual La Búsqueda es va enamorar en una actuació seva pels carrers de Palma, i del seu videoclip, ideat per Antón Reixa d'Os Resentidos, o de com Mi despertar seria el seu Norwegian Wood, quan sempre han estat el grup mallorquí menys anglosaxó però sense renunciar-hi.Sonen:1- La rueda de la fortuna2- Como un lagarto3- Toda mi alma4- Toda mi alma inèdita, versió 20215- Mi despertar6- Carmencita7- La torre
Segon Col·leccionable dedicat a versions perpetrades per artistes illencs de tots els temps. Des del 'Bama Lama, Bama Loo' de The Little Richard interpretat per un dels grups mallorquins dels seixanta més excitants, The Four Winds and Dito, fins al 'Sinnerman', l'espiritual clàssic de principis del segle XX que va engrandir Nina Simone en el seu Pastel Blues, de 1965, i així com se l'ha feta seva, The Marzipan Man -l'alter ego del mallorquí Jordi Herrera de The Satellites- el 2017. I entre i entre, l'assumpció des de Mallorca dels Yardbirds o l'autoria seminal de Tomeu Penya i d'altres estàndards dels seixanta com els nord-americans The Blue Magoos, els britànics The Roulettes o el referent posterior d'Alex Chilton Big Star. És un nou Col·leccionable de perversions:
Col·leccionam un cançoner pop d'autors illencs que ens eixamplen el cor. Aquest és un Col·leccionable fet a partir de personalitats que ens il·luminen. Vivim un brillant moment d'autoria pop en la nostra llengua que abraça tres generacions i amb un llegat que va millorant a cada nou pas.En aquesta nova passejada sonora pel pop illenc vos trobareu això:
Òbviament les Balears no estan al marge de la producció de trap, r'n'b, reggaeton o neo-soul, batejada com a música urbana, que ha explosionat en els darrers anys amb noms com Aleesha, Rels B o Dollar Selmouni que ja són uns dels clars exponents de l'exportació de l'escena fora de les nostres fronteres. Alguns, en multinacionals, altres encara en una microescena, aquest Col·leccionable n'és una mostra.
Com qualsevol crisi, la de la Covid també ha duit cançoner que s'hi inspira. Aquest és un Col·leccionable de cançons illenques d'era Covid, fetes o editades a partir del confinament.
Nova col·lecció a Col·leccionable amb una selecció del primer so denominat independent de les Balears, anys abans que l'etiqueta indie esdevingués una estètica comercial. L'inici de l'auge del so a principis dels anys noranta, aleshores anomenat alternatiu o underground. Amb els ambaixadors Sexy Sadie, passant per Yeldings, Frankenbooties, Henteligens o Honey Langstrumpf, tots ells pròpiament dins el so dels noranta, a més de rara avis com Crudos i Demonio Sánchez.
Col·leccionable d'autor, exclusiu: descobrim con sonava el cantautor manacorí Miquel Serra abans de l'Opilions, el 2009, el disc que es convertí en el punt de partida de la seva carrera discogràfica, amb el fitxatge posterior de Foehn. L'escriptura a la paret és un CDR inèdit, d'aquells enregistraments embrionaris que ell repartia de mà en mà entre amics i coneguts, del qual col·leccionam 11 de les 12 cançons:
Primera col·lecció de perversions a Col·leccionable en forma de parelles de versions, fetes des de les Balears i que, des de la diferència, tenen en comú el bon gust per la tria i l'encert per part dels grups mallorquins a qui dedicam aquesta nova col·lecció. Continuarà...1. Extraños juegos, de Trance Maldición, Solo Para Punks, Metadona, 20132. Extraños juegos, de Zombies Extraños juegos, RCA Victor, 19803. Accidental colors, de The Outnumbered Why Are All the Good People Going Crazy, Homestead, 19854. Accidental colors, d'El Primer Tercio Apuesta otra vez, DRO 19905. Red Rubber Ball, The Cyrkle Columbia, 19666. La Pelota de goma, Los Pops Regal, 19677. Out of Time, The Rolling Stones Aftermath, Decca, 19668. Has pasado a la historia, de Los Javaloyas Buenas vibraciones, 19679. I Can See For Miles, de The Who The Who Sell Out, Track Records, 196710. I Can See For Miles, de Cerebros Exprimidos Kill The Pope, Munster Records, 199211. Comunication Breakdown, de Led Zeppelin Led Zeppelin, Atlantic, 196912. Comunication Breakdown, de Los Crudos Maqueta, 199213. Man of Mystery, de The Shadows The Shadows To The Fore, Columbia EMI, 196014. Man of Mystery, The Frankenbooties In Your Mouth: Te Subterfuge Compilation, Vol. 11, Subterfuge, 199415. Ellaine, de Trance Vivir mata, Cero en conducta Records, 201816. Tell Me That You Care, d'Elaine & The Shardells Music Forum, 1965
Col·lecció dedicada als grans, però sovint oblidats, primers noms de la primera new wave mallorquina, des de finals de la dècada dels setanta i fins a la primera meitat dels 80 molts d'ells, grups maleïts: grans exponents però amb una trajectòria no tan sortada.1- Mac: "Es marxe" Discos Maller, 19802- Forats Negres: "Track 5 / No Money" Maqueta, 1981/ Espora Records, 20153- Furnish Time: "Qué hacer por la mañana cuando al despertar se es feliz" Twins, 19864- ExCrocodiles: "Christine" Sometimes Music, 1984.5- El Primer Tercio: "Sin razón" DRO, 19876- Veruschka Vamp: "Sin título" Maqueta, 19857-Zincpirithione: "Al final" Maqueta, 19848- Peppone: "Chico con personalidad" Blau, 1983.9- Nasti: "Otoño" Maqueta, 198510- La Burot: "El santuario", de Burotcracia Maqueta, 1985
Més enllà de la tradició del house o el techouse -comercial, sobretot- que arrosseguen les Illes Balears, també hi ha una altra electrònica, més experimental, en segons quin casos, o d'ànima més pop, en altres, que dóna i ha donat llum a la producció d'electrònica a l'arxipèlag, tot i que sovint aquesta sigui obscura.Des dels pioners més avantguardistes als anys 80, com Pedro Trotz o Biyi Amez -productor a La Puta Opepé- i DJ Triqui, a la nova generació de músics que suposa una renovació del planter, i que podeu col·leccionar tot seguit.
Balearic musicbalearic beat, gèneres encunyats a finals dels anys 80 i que responen a la visió eclèctica i heterodoxa de fer gaudir la música en comunitat a les pistes de ball d'Eivissa a partir del 1984 on el folk del moviment hippie i el pop i rock europeu i americà no renyien amb l'exotisme dels ritmes africans i asiàtics ni amb els arpegis i les figures infinites i en espiral de guitarra espanyola o del flamenc, el funk i soul llatí i avantguarda. I tot, evocant paisatgismes i ambients expansius amb esperit lliure.A partir d'Eivissa, els discjòqueis i músics anglesos expandiren i engrandiren una manera de sentir. El gènere Balearicrecull tota aquesta tradició: arriba a actuals com els mallorquins Oso Leone i ve de l'amplitud de Jefferson Airplane, Black Sabbath -sí, així ho entenem-, Pharoah Sanders, Kevin Ayers,Cocteau Twins o The Durruti Column. Són part del Col·leccionable particular dedicat a l'anomenat soBalearicLa col·lecció que vos convidam a guardar-vos és aquesta:
Referències o reverències musicals? Aquest és el plantejament amb el qual Celestí Oliver fa un recorregut sonor per les músiques essencials d'una banda de pes com és La Granja. Més de 3 dècades de trajectòria fan d'aquest grup mallorquí un referent del pop i un gran "reversionador" de cançons a qui retre homenatge i que són part també de la nova col·lecció de cançons que volem que et guardis bé!El recorregut musicat d'aquest programa és a través de les següents cançons:
Celestí Oliver fa una primera recollida de la música illenca que va durant els anys de 'boom turístic' va fer capgirar el que s'entenia per folklore popular. Una repassada per una època d'enormes canvis socials i culturals que la música va adoptar d'una forma ben interessant.La col·lecció sonora d'aquest podcast és d'aquesta forma: