Ens endinsam en aquesta ocasió dins un àlbum diferent, vist pels ulls de tres priviliegiats i experimentats músics illencs que mesclen en un sol projecte jazz, avantguarda, pop, música classica, neo classica i sonoritats alternatives en el que és un dels bons debuts en forma de disc que hem tengut enguany a Mallorca.

Pep Aspas, Jaume Rosselló i Joan Roca acaben d&rsquoarribar al territori jazz illenc amb aquest grup, Geometrical Sardine, una proposta que baix el bressol del jazz contemporani trobar-hi també influències del rock progressiu o del pop.

De fet, per les mans d&rsquoaquests compositors, hi han passat les partitures de bandes de molt pes en la música illenca que han destacat, i destaquen encara, en el pop, la classica o l&rsquoska balear. I es que per exemple Jaume Rosselló l&rsquohem conegut tocant la guitarra electrica en els Boc, el projecte de Joan Frontera que durant un temps va ser capaç de crear un llenguatge sonor diferent, entre el rock celta i la música folk mallorquina. A Pep Aspas l&rsquohem vist amb l&rsquoOrquestra Simfònica de Balears i l&rsquohem escoltat tocant la percussió als Dinamo, una de les bandes més importants del latin-ska no sols illenc sino estatal allà Pep Aspas coincideix amb Joan Roca qui agafaria el baix del grup després d&rsquohaver estat l&rsquoencarregat d&rsquoaquest instrument als Antonia Font, on ja sabeu, ha tornat temporalment també per a fer gira de retorn.

Amb un bagatge així Geomatrical Sardine, lluny del que podria parèixer, ha volgut aprofundir en el jazz, gènere gens desconegut pels tres músics del grup, tot i que fins ara nomes tastaven com a part de bandes de versions.

Aixi arribam a Minialien un treball discogràfic on al llarg de 6 temes es desenvolupa tot un ventall de creativitat i enginy musical bevent directament d&rsquoinfluències com Chic Corea o Richard Bona, creant un disc que per no fugir dels grans noms, en aquest cas de l&rsquoescena sonora illenca, ha estat mesclat i masteritzat per Joan Miquel Oliver i enregistrat per Marco Morgieone a Barcelona.

Minialien, és doncs un interessant punt de confluència de molts gèneres, de moltes influències i alhora un punt de partida d&rsquoun sòlid projecte que vol anar més enllà en el jazz illenc.